Factor (27) – EXPRESSIÓ DE LLIBERTAT

Arnau Musach, Roxanne Robinson i Jordi Arevalo (Creaciones Invisibles), Octavi Serra i el col·lectiu Ex Abrupto

ens expliquen el seu particular punt de vista sobre “expressió de llibertat ” a través d’instal·lacions situades en diferents punts del festival Festus 2018.

Cal parlar lliurement, fer-se ressò, sentir-se escoltat, no tenir por a expressar les idees. Cal expressar la llibertat d’expressió.

Article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans:
Tota persona té dret a la llibertat d’opinió i d’expressió; aquest dret inclou el de no ser molestat a causa de les pròpies opinions i el de cercar, rebre i difondre les informacions i les idees per qualsevol mitjà i sense límit de fronteres.

FACTOR(S) \ [F]ESTUS 2018

FACTOR (S) és un cicle d’art contemporani que organitza anualment l’Escola d’Arts Plàstiques de Torelló. En aquest cicle expositiu i sota un mateix concepte, diversos artistes mostren el seu punt de vista tot convidant els visitants a la reflexió.

En cicles anteriors, hem parlat del reciclatge i les seves aplicacions creatives en música, protesta i pedagogia. També hem parlat de geometria, de transformació social, de matisos de l’enyor i del poble.

Normalment el cicle es porta a terme a la sala d’exposicions del centre, però aquest any ens cal sortir al carrer. Enguany el cicle d’art contemporani es realitzarà dins el festival multidisciplinari FESTUS.

És un festival on es presenten en un mateix cap de setmana propostes de l’àmbit del teatre, el circ, la dansa, la música i les arts visuals amb un denominador comú: ser capaç d’emocionar, entretenir i fer pensar a la vegada. Tot a peu de carrer.

ESPAI ATLES

Arnau Musach

L’imaginari de la instal·lació s’inspira en l’Atles Mnemosyne d’Aby Warbug. La idea és generar un espai de possibilitat on, per mitjà del joc o l’experimentació, l’atzar uneixi realitats fragmentades. I a partir de la imaginació, pretén establir noves connexions i analogies entre elles, alliberant així les rutines cap a noves relacions amb el quotidià tot deixant de ser singulars per acabar formant part d’un tot.

LLOC: Jardins Vicenç Pujol (dalt)
HORARI: divendres a partir de les 18 h i fins al dissabte a les 2 h

PARAULES

Ex Abrupto

La Declaració Universal dels Drets Humans, des de la seva proclamació al 1948, ha estat un conjunt d’articles que no ha anat més enllà del paper on es va escriure. La vulneració dels drets fonamentals de les persones està a l’ordre del dia i tots en som responsables.

Proclamem, trepitgem i ignorem.

LLOC: Jardins Vicenç Pujol (sota les escales)
HORARI: dissabte de les 18 a les 2 h

BLACK IS THE NEW YELLOW

Roxanne Robinson I Jordi Arevalo
(Creaciones Invisibles)

Instal·lació que pretén posar en evidència allò tan absurd i ridícul com pot ser la prohibició d’un color.

Durant el Festus tindrem un punt d’acció on mirarem de “legalitzar” objectes “ofensius” pel sol fet d’ésser grocs. Porteu-nos objectes grocs que no feu servir!

Instal·lació que pretén posar en evidència allò tan absurd i ridícul com pot ser la prohibició d’un color.

Durant el Festus tindrem un punt d’acció on mirarem de “legalitzar” objectes “ofensius” pel sol fet d’ésser grocs. Porteu-nos objectes grocs que no feu servir!

Freedom is the right to tell people what they do not want to hear (la libertad es el derecho a decirle a la gente lo que no quieren oir) George Orwell.

(la libertad es el derecho a decirle a la gente lo que no quieren oir) George Orwell.

 

LLOC: Jardins Vicenç Pujol
HORARI: dissabte de les 12 a la les 2 h

FULL DE RECLAMACIONS

Octavi Serra

LLOC: C.Sant Feliu / Plaça de la Vila
HORARI: divendres a partir de les 18 h

LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ

Octavi Serra

LLOC: Jardins Vicenç Pujol (dalt)
HORARI: divendres a partir de les 18 h

SENYAL

Octavi Serra

LLOC: diversos espais centre
HORARI: divendres a partir de les 18 h

Entenem que proclamar la llibertat d’expressió és quelcom innegable, cap polític ni cap entitat s’hi expressarà mai en contra. No obstant això, alhora d’aplicar-la, s’utilitza la censura encoberta d’una manera subtil. Burocràcia, eufemismes i mitjans de comunicació que mai representen una realitat, sinó una interpretació subjectiva. La informació que tenim per generar opinió ve tergiversada i, per tant, en certa manera, censurada.

Les peces que presento parlen sobre la impossibilitat de la llibertat d’expressió sincera i els mecanismes burocràtics i absurds que fan de la llibertat d’expressió una idea que poques vegades pot ser aplicada.

BIOS ARTISTES FACTORS

Arnau Musach Sobrevias

( Centelles, 1989) ha estudiat belles arts i ha fet diversos cursos relacionats amb l’art sonor, l’audiovisual i l’animació, com ara un d’escultura sonora a belles arts, un sobre art outsider al CCCB i un de rotoscòpia experimental al Cràter Lab. Ha exposat a Ikas art (Bilbao), Sense Títol (Belles Arts de Barcelona), Punts de Fuga( Fundació Arranz Bravo de l’Hospitalet), La Constel·lació de la meva vida ( El Casino de Vic), Parada Zero, Exabrupto, VCCC (Vic) i ha col·laborat amb Parelles Artístiques. També està en actiu musicalment amb un projecte en solitari, Anur i gestionant l’activitat cultural de la Clota, un solar en desús de les Adoberies de Vic.

 

arnaumusach.brushd.com

EX ABRUPTO

Som un col·lectiu de professionals del camp de l’art, del disseny, de l’educació i de la gestió cultural. Reivindiquem la descentralització territorial i institucional de l’art contemporani, i per això, produïm i impulsem propostes en aquest sentit.
Activem escenaris artístics nòmades i descentralitzats convidant a artistes, consolidats i sobretot emergents, a intervenir-hi. Donem visibilitat a qualsevol de les disciplines existents i per existir, i valorem sobretot les propostes contundents, rebels i fetes amb absoluta llibertat. Partim de la base que les propostes han de ser innovadores i posseir un esperit transformador. Treballem de forma interdisciplinar i indisciplinar desobeint la formalitat expositiva. Som nòmades. No tenim camp base per executar els nostres projectes; funcionem, per tant, de forma errant.

Plantegem els espais d’execució com a llocs de convivència entre artistes, creatius i públics; els episodis que engendrem no són només una mostra de diverses peces sinó espais de trobada, coneixença, rebel·lió artística i connexió amb el territori. Estem convençuts que treballar en obert i en escenaris no confortables ens multiplica les capacitats, i per això sumem amb altres col·lectius, entitats i persones per augmentar les perspectives de contemplació i redoblar el nostre potencial.

 

www.exabrupto.cat

OCTAVI SERRA

(Barcelona el 1990) És llicenciat en Disseny Industrial a l’Escola Elisava (Barcelona) i llicenciat en Art per l’Escola d’Art de Winchester a la Universitat de Southampton. Des de llavors, ha realitzat molts projectes dins del món de la creativitat. Les seves obres abasten una àmplia gamma de categories, com ara la instal·lació artística i la il·lustració. El seu treball artístic es basa en la realització d’intervencions en espais públics per canviar la realitat i la lògica establerta. La major part de les seves obres es plantegen des d’una perspectiva poètica / filosòfica, per tal d’aconseguir un altre repte per formar els elements quotidians. La seva voluntat és veure les possibilitats estètiques i conceptuals derivades dels objectes que ens envolten. Fundador, dissenyador i director creatiu de l’editorial de disseny de producte Octàgon Design, empresa nascuda el 2012, que en pocs anys ha guanyat un lloc al mercat internacional. Desenvolupament de projectes de disseny sostenible. Treballar residus de materials per crear productes totalment construïts amb productes de materials reciclats.

 

www.ooss.eu

Roxanne Robinson i Jordi Arebalo

Se conocieron en el parque de El Retiro en 1992. Ella llevaba un vestido de flores, él parecía ser un sufridor. Y entre gente que se aburre pronto de todo y gente que no acaba nunca nada, decidieron pasar juntos las noches y ser más que pareja… ser brigada. Y ocurrió así. Robaron un R5 y se fueron buscando el calor. Llegaron al desierto de Almería y ese día se cubría con todo el vapor del mar. Al cielo solían mirar como a la serie negra de Goya. “¿De qué nos sirve luchar si nunca haremos historia?”. Y vieron que incluso las flores tienen su parte decadente.
“¡Que se pudra este ramo de rosas, pero no antes que usted, señor presidente!”.
león benavente.

We are a couple,
partners in life, love, sculpting, making, dreaming and protesting.

 

creacionesinvisibles.wordpress.com

Comparteix a: